|
No tens compte? Registra't aquí
|
-HISTòRIES-
Cap ni una
-COMENTARIS-
No hi ha res nou
-ENLLAÇOS-
Sense enllaços recents
|
| Sense events per vindre.. |
|
|
| Author: |
mesrojor |
| Dated: |
dimecres, octubre 20 2004 @ 12:39 CEST |
| Viewed: |
606 times |
|
 Poema de Teodoro Llorente
“Per l'horta, tocant migdia,
plens d'infantil alegria,
feliços i satisfets,
tornaven a l'Alqueria
dos pobres fematers.”
L'un i l'altre, al escoltar
les dotze, que en so de queix
les cridaven a la llar
tingueren una mateixa
idea: la de dinar.
El més menut, que li guanya
a l'altre que l'acompanya
en vivor, li digué així:
“Si fores lo Rey d'Espanya
què dinaries tu, avui?”
“Alçant lo front ple d'arraps
i soltant la llengua prompta,
li contesta: “pues no ho saps?
Quina pregunta més fava...!
Arròs amb fesols i naps.”
“I tu?”, afegí lo millor.
El menut llançant un sospir,
i torçant-se la suor,
li replicà “Què he de dir,
si tu has dir ja lo millor?”
|
|
|
|
|
| Escrit per: Anònim on dimecres, octubre 20 2004 @ 04:16 CEST |
La veritat, amiga Vicenta, és que amb uns bons caragols, es tracta d'un menjar exquisit. Com tots els arrossos ben cuits.
Del poeta, que he de dir: un altre gall ens cantès si a més de jocs florals s'haguès dedicat a defensar el que és i no se n'haguera anat on fugí.
[ Respondre'l ]
|
|
|
|
