Poema de Teodoro Llorente
“Per l'horta, tocant migdia,
plens d'infantil alegria,
feliços i satisfets,
tornaven a l'Alqueria
dos pobres fematers.”
L'un i l'altre, al escoltar
les dotze, que en so de queix
les cridaven a la llar
tingueren una mateixa
idea: la de dinar.
El més menut, que li guanya
a l'altre que l'acompanya
en vivor, li digué així:
“Si fores lo Rey d'Espanya
què dinaries tu, avui?”
“Alçant lo front ple d'arraps
i soltant la llengua prompta,
li contesta: “pues no ho saps?
Quina pregunta més fava...!
Arròs amb fesols i naps.”
“I tu?”, afegí lo millor.
El menut llançant un sospir,
i torçant-se la suor,
li replicà “Què he de dir,
si tu has dir ja lo millor?”
http://www.ampasaler.org/geeklog/public_html/article.php?story=20041020123942814